divendres, 16 de setembre de 2011

Kill'em all

Un mal matí fruit d’una mala nit fruit d’un mal vespre després d’una mala tarda i un pitjor matí, surt de casa caminant.
Tomba la cantonada i gairebé xoca amb un home alt i gros i atractiu que l’agafa per la cintura per evitar el cop, la mira, i somriu mentre es disculpa. De què es disculpa el desgraciat, si era inevitable. O no, si fossin tots morts no en seria, d’inevitable.
No hi tindria xocs, ni físics ni mentals, i no hauria de passar per alt els problemes, com fa ara.
Imagina una vida sense homes i imagina com s’ho faria per treure’ls d’allà. Un bazoka. Un enorme bazoka, d’última generació, no dels que semblen trets d’una peli de conspiracions exsoviètiques. Amb mirilla i rajos X i neons, per projectar, disparar i no errar.
Avança pels carrers. Una parella de felicitat dubtosa camina prop seu. Ella fa cara contrariada. Aixeca aquell mamotreto, se’l recolza a l’espatlla, apunta i pam.
Rebenta el cap d’aquell imbècil i un tros de carn li cau a la galta. La noia, primer sorpresa, se la mira agraïda.
Continua avançat, dispara poc discriminadament a tot mascle que no vagi a quatre potes. Pam, pam, pam. Camina heroica, deixant desenes de dones solitàries, sorpreses, satisfetes. Algunes li pregunten com se diu. Ella somriu i continua la seva missió, que es defineix a mesura que avança.
Aquell bazoka es fantàstic. Tomba per l’avinguda J, que te edificis alts, i creen un eco extrany. Taral·leja Moon River i porta talons alts, en plan femení. Lara Croft es cagaria a les calces si la veiés.
Veu un riu de sang i es desorienta. Ja ha passat per allà? El segueix i troba una mà. Molt femenina, per cert. Es planteja si els transvestits i transexuals-no-del-tot-operats han de formar part dels seus objectius. Creu que no, i que allò que veu és un trist error. Veu mig cap, i és clarament de dona. S’angoixa. Veu un pit, veu una cabellera massa ben cuidada. Continua avançant, angoixada, i veu molts homes sols, i contents. Els destrossa a cada pas. Hi ha centenars de dones rebentades i no sap si centrar-se en eliminar els homes vius o en esbrinar com pot ser tal quantitat de cossos femenins. Li fa mal el cap. S’atura un moment i cau en que aquells ecos estranys no són ecos. Son impactes que no surten del seu M20A1. Segueix el soroll. Corre. Un parell de carrers més enllà troba una figura masculina que fa tir al plat amb tota dona que veu córrer. L’home es gira. Els dos, bazoka a l’espatlla es miren. Apunten i exploten.

Àudio: Seek and Destroy, Metallica