dijous, 17 de febrer de 2011

Reality bite

Es lleva com cada matí. Però un no-se-què l’acompanya, i no és la trempera matinera, que també. Es dutxa, de bon humor, i xiula “Just a gigoló”. La cançó l’embaeix i es frega al compàs imaginari de la banda sonora. En un gir de subidón li entra una gota de sabó anti-caspa i s’adona de que allò és més aviat un corrosiu del cuir cabellut.
Surt de la dutxa amb l’ànim intocable, i es planta davant el mirall. Es renta les dents, es pentina amb la clenxa al costat, per tapar aquella precoç calva, i se la fixa amb unes gotes de Brummel. Decideix no posar-se ulleres aquell fantàstic dimarts i estrenar les lents de contacte. Calcotets, mitjons, camisa-ratlles-verticals, pantalons, tirants, corbata-ratlles-diagonals, mocasins.
Està que se surt, sense saber perquè, i decideix fer-li una sorpresa a la seva mare, que encara dorm. Baixa al carrer a la recerca de diari i una coca de llardons. Torna. Ella es mira el detall, esbossa un somriure, se’l mira i li canvia la cara.
Lluís, però aviam, què fas amb tanta ratlla??
Bé, mare, és que m’agrada la camisa, i m’agrada la corbata.
Content, amb l’ànim intacte, marxa cap a la feina, feliç de tenir un dia amb 1.800 segells a estampar mentre mira els descomunals i gelatinosos pits de la Clàudia. Li encanta quan se’ls apreta per obrir el calaix de l’escriptori sense moure la cadira. Està segur que és la dona que un dia el desvirgarà.
Arriba a l’oficina, passa la targeta. La guarda de seguretat, que en fa dos com ell, el saluda amablement.
Bon dia, Trini!!
Bon dia, Lluís, quin goig que fas avui.
A la Trini li encanta veure’l marxar cap a l’ascensor i observar com es rasca el clatell mentre espera que aquest obri les portes. Està segura que és el pare dels seus fills.
Entra a l’ascensor, i amb ell una treballadora de la planta 9. Se la troba sovint. No li agrada massa coincidir-hi a l'ascensor, perquè a vegades porta un perfum avainillat, massa avainillat. Entren a la caixa, ella apreta els dos botons i es posen en marxa. 
Un inesperat tall d'electricitat els paralitza. El primer pensament l'evoca a preveure una inevitable crisi histèrica de la seva "acompanyant" i escudrinya el seu cervell a la recerca de frases tranquilitzadores. Es posa nerviós davant la impossibilitat d'emetre'n cap. Curiosament, la treballadora de la planta 9 emet un "bé, vaja" i es recull els cabells, deixant veure un atractiu coll. Se'l mira i baixa una mica les parpelles.
L'olor de vainilla envaeix l'ascensor mentre ell la mira, callat, amb la mirada clavada en la seva. Entén el que passa, ho nota, i pot predir perfectament el que la treballadora de la planta 9 ha desitjat fins avui, i que per fi es complirà. Es planteja si ha de traicionar els descomunals i gelationosos pits de la Claùdia.  Després de quatre anys esperant, tothom pot perdre el metro, que no tren, i ell a la trentena, potser s'ho hauria de fer mirar. En pocs instants recupera totes les imatges i coneixements adquirits a través de mitjans audiovisuals i demés premsa especialitzada. Busca i rebusca escenes d'ascensor, calcula distàncies i temps, busca posicions còmodes pels dos. Per un instant se li cola un fotograma d'American Pie i s'aterroritza del que li pot passar, però torna a la seva col·lecció particular de YouPorn.
S'amara de suor i s'empalma mentre busca a través de la tènue llum que ofereix la bombeta d'emergència el cul de la treballadora de la planta 9. 
La toca, ella es gira i li llepa l'orella. Baixa pel coll i ell s'ofega en vainilla i pateix per la cremallera dels pantalons, que s'han fet increïblement petits. Nota una pressió i de cop s'alleuja. Els pantalons li cauen al terra mentre baixa el cap de la treballadora de la planta 9 que es dirigeix cap a un clar objectiu. Nota l'alè d'ella i sent que està a punt de rebentar, i perd el món de vista quan ella li mossega la berga fins a notar el sabor de la sang. Mentre es desmaia sent una dolça veu
Ho sento, fa quatre anys que ho esperava.


Àudio: Woman Left lonely, Cat Power

2 comentaris:

OvV ha dit...

oh, per favor!
però què és això? quin mal! quina paia més filla de puta. pobre lluís...
fia-te'n de la vainilla...

en zapping ha dit...

hahahaha!!!!
nena, aviam quan aglutines una mica els personatges i en fas una novel·la! =P